La geografia
Situada al S de la badia de Guanabara, s’estén entre petites planes al·luvials i relleus granítics, que estan situats paral·lelament a la costa, dels quals sobresurten dics de materials més durs i verticals, que tanquen la badia: Pedra Gavea, Corcovado, Pão de Açúcar, etc. Als peus d’aquests “pans”, de formes arrodonides, a causa de la descomposició química del granit, hi ha una gran acumulació de sediments, que són els que formen les cèlebres platges de Copacabana, Flamengo i Botafogo, que, juntament amb el carnaval han convertit Rio en el centre turístic més important del país. És una gran aglomeració urbana de més d’onze milions d’habitants, amb contrasts socials molt marcats i amb una forta immigració. És el segon centre industrial del país amb una indústria molt diversificada: indústries químiques, ciment, paper, vidre i alimentàries. Refineria de petroli. El seu port és un dels més actius del país. Té dos aeroports (Galeão i Santos Dumont). Centre d’ensenyament superior: Universidade Federal do Rio de Janeiro, fundada el 1920, i Universidade do Estado do Rio de Janeiro, el 1950.
La història
La ciutat fou fundada el 1565 per Estacio de Sá amb el nom de São Sebastião de Rio de Janeiro. Entre el 1572 i el 1577 esdevingué la capital del sud del Brasil i el 1763 substituí la capitalitat de Bahia, gràcies a un ràpid creixement motivat pel conreu de la canya de sucre, l’arròs i el cotó i les mines de Minas Gerais, i a un atac espanyol contra la ciutat. L’arribada de la cort portuguesa (1808) li donà una gran esplendor i el 1834 obtingué un règim autònom fins el 1889.
Vista de Rio de Janeiro i del característic Pa de Sucre, a la badia de Guanabara
© B. Llebaria
Des de la proclamació de la República fou la capital federal i escenari dels esdeveniments polítics i populars més importants, però cap al 1950 cedí importància davant l’ascens de São Paulo. Fins el 1975 fou la capital de l’antic estat de Guanabara i aquest any es convertí en capital del nou estat de Rio de Janeiro. El 1960 el trasllat de la capital federal a Brasília representà un nou contratemps. Tanmateix, continua competint amb São Paulo com a centre industrial, comercial i turístic. L’any 2009 fou designada seu dels Jocs Olímpics del 2016.
Els monuments artístics
Entre els monuments cal esmentar les esglésies de San Benito, San Francisco i San Antonio, del segle XVII. La catedral i les esglésies de Nuestra Señora de la Gloria d’Outerio i San Francisco de Paula són del segle XVIII, així com el palau dels virreis i l’actual edifici de Correus i Telègrafs. La construcció del Ministeri d’Educació i Sanitat (1937-43), obra de L. Costa, O. Niemeyer, C. Leao, A. E. Reidy, E. Vasconcelos i S. Filho, i supervisada per Le Corbusier, representa la incorporació del Brasil als corrents racionalistes europeus. Cal destacar també l’estadi olímpic, de Niemeyer, el Museu de Arte Moderna (1954), de Reidy, i la Ciutat Universitària, iniciada per J. Machado Moreira. L’any 2018 un incendi destruí totalment el Museo Nacional (1818), un dels museus antropològics, d’història natural i d’època colonial més importants del Brasil.