i Julià Riu i Serra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Julià Riu i Serra

escultura escult
Escultor.
Molins de Rei, Baix Llobregat, 1921 — Barcelona, 4 de febrer de 2006

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona (1937-38), on fou després professor de 1963 a 1985. Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme. Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès (1952). En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i la il·lustració. Destacà, en aquest àmbit, la col·laboració en publicacions infantils i juvenils com ara Cavall Fort i Tretzevents, en les quals col·laborà també com a narradora la seva dona Maria Rosa Barrera i Giralt (Barcelona 1924 – 2006), de qui il·lustrà contes amb la signatura “Flum”. La seva escultura mostra una estilització arcaïtzant propera a l’abstracció, i és representada sobretot en obres concebudes per als espais públics urbans, sobretot a Barcelona, com ara l’estela en commemoració del papa Pius XII, l’escultura d’una guineu al parc de la Guineueta, el ‘Rellotge de sol’, al castell de Montjuïc, la decoració de Serveis Funeraris, i el conjunt d’esgrafiats de Via Augusta-Muntaner. Fora d’aquesta ciutat és autor d’un monument als enginyers forestals (Berga), entre altres.

Llegir més...