La revaloració dels productes agrícoles i ramaders de l’estuari, la pressió anglesa sobre el port de Buenos Aires i la competència amb Portugal sobre la banda oriental decidiren la divisió del virregnat del Perú. El del Río de la Plata abastà les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Santa Cruz de la Sierra i Tucumán, el districte de l’audiència de Charcas i els territoris sota la jurisdicció dels cabildos de Mendoza i San Juan de Pico amb un màxim de 800.000 habitants. L’etapa virregnal coincidí —i la motivà en gran part— amb una forta expansió econòmica i cultural. Els cereals i la ramaderia abastaven els mercats americans i europeus. Foren establertes les bases d’una indústria càrnia, de cuirs i tèxtil, i començà l’explotació de la Pampa. Les institucions virregnals —la duana, la intendència, el consolat, etc.— sobrevisqueren a la independència. Córdoba fou el centre cultural més important gràcies a la seva universitat i Buenos Aires esdevingué un gran centre mercantil. Pedro de Ceballos en fou el primer virrei (1777-78) i Javier de Elío el darrer. La declaració d’independència l’any 1814 a Buenos Aires abolí el virregnat. Sobre el seu territori sorgiren l’Argentina, el Paraguai, l’Uruguai i part de Bolívia.