i Ramon de Riu-sec | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon de Riu-sec

història hist
Noble, senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
País Valencià, ? — ?, 1354

Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349. Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348. Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts (1348). El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya. Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València. Tingué tres fills, que el sobrevisqueren: Ramoneta, filla del primer matrimoni amb Teresa Díez, Francesca, filla del segon matrimoni amb Erovis (de Morera?) o potser del tercer matrimoni, del qual nasqué l’hereu Ramonet de Riu-sec (1352 — a 1391), que participà a les bandositats valencianes al costat d’Eiximèn Peres d’Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl. Adquirí vers el 1382 la vila d’Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut. A la seva mort, la seva germana Ramoneta de Riu-sec heretà Riba-roja, mentre que el fill d’aquesta, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec.

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...