i Manuel Rivadeneyra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Rivadeneyra

arts gràfiques gràf
Editor i impressor.
Barcelona, 1805 — Madrid, 1872

Féu estudis de pilot de vaixell mercant, essent el primer de la promoció, però deixà aquest camp per cursar estudis de tipografia. El 1822 viatjà a Cadis, Sevilla —on va treballar a l’imprempta de l’Universal— i a Madrid, on treballà a la impremta reial. El 1827 treballà com a oficial caixista a Barcelona. Viatjà per diversos països d’Europa (França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, anglaterra i Alemanya), on treballà a empreses i aprengué les tècniques tipogràfiques més avançades. El 1829 tornà a Barcelona, on treballà a l’Impremta Josep Torner fins que, el 1830, s’associà amb el publicista i catedràtic Antoni Bergnes de Las Casas (1830-34) per crear, junts, la imprempta Rivadeneyra-Bergnes amb tots els mitjans tecnològics més moderns. Conjuntament, amb la nova imprempta, publicaren, entre altres obres interessants, l’acuradíssima edició del diari “El Vapor” (1835), convertint-lo, segons l’opinió dels experts, en el millor d’Espanya. Amb el propòsit de publicar una col·lecció d’autors espanyols, que, el 1836 ideà, viatjà per diferents països d’Amèrica per cercar finançament. El 1837 arribà i s’establí a Xile, a Santiago, on l’any següent instal·là una imprempta. Hi publicà el diari “El Araucano” i comprà a Valparaíso el diari, amb la seva imprempta, “El Mercurio”, que millorà en la seva presentació i qualitat periodística. Es considerat el fundador de la indústria editorial xilena, després de la publicació de obres com Guía del forastero en Chile, també publicà, el 1842, les obres de Mariano José de Larra (en cinc volums) i Discurso de incorporación de don Victorino Lastarria a una sociedad de literatura en Santiago; edità la revista “Museo de ambas Américas” i imprimí per primer cop a Xile una peça musical, La Canción de Yangay. El 1843 tornà a Barcelona; la seva idea de publicar una Biblioteca de Autores Españoles només pogué portar-la a terme, amb el suport econòmic estatal, a partir del 1846 a Madrid —després de l’esmentat viatge a Amèrica per aconseguir capital—, dirigida per Bonventura Carles Aribau. Arribà a publicar 71 volums, el darrer el 1880, vuit anys després de la mort del seu fundador. Féu encara un nou viatge a Amèrica, a Xile, entre el 1848 i el 1850, on després del seu viatge, es millorà la qualitat de les noves publicacions. Exemple d’això fou, Poema de Alfonso Onceno, Album Religioso, El Caballero de Almanaca, Cuadro histórico y cronológico de la Iglesia i altres. El 1863 imprimí una notable i pulcra edició del Quijote a Argamasilla del Alba, a la casa on Cervantes havia estat empresonat. Impressor pulcre i preocupat per les noves tècniques, fou però un dels primers a passar de simple impressor a editor en el sentit modern del terme.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...