Mestre a l’Escola Normal Superior de Bogotà, fou inspector d’ensenyament a Tolima. Doctor en dret, fou diputat i figurà en les delegacions colombianes que anaren a Mèxic (1921), al Perú (1924) i a Cuba (1928). Morí en plena joventut, de resultes d’una hemiplegia. S'inicià com a poeta modernista de tendència parnassiana; els seus sonets Tierra de promisión (1921) constitueixen un monument a la natura colombiana. Fou autor d’una única però gran novel·la, La Vorágine (1924), fresc de la selva amazònica de ressonàncies èpiques, que tingué una gran influència en la novel·la llatinoamericana posterior.