Col·laborà en la Nouvelle Revue Française, de la qual fou director des del 1919. Excellent crític, publicà els seus Études (1912) sobre Baudelaire, Cézanne, Debussy, Gide i altres. Empresonat en començar la Primera Guerra Mundial, dedicà els anys de captivitat a la creació literària: Aimée (1922), À la trace de Dieu (1925) i L’Allemand (1918). Mantingué una interessantíssima correspondència amb Alain-Fournier, molt amic seu, i Paul Claudel.