La seva primera obra important fou ocasionada per dos articles de Sraffa (1925-26) que introduïren innovacions a l’anàlisi de la competència i el seu desenvolupament: The Economics of Imperfect Competition (1933), on construeix la teoria de la competència imperfecta. La General Theory de Keynes la influí notablement; un bon resum elemental de les idees keynesianes és el seu llibre Introduction to the Theory of Employment (1937). Estudià els problemes de l’acumulació i el creixement (The Accumulation of Capital, 1956). També reformulà la teoria econòmica marxista (An Essay in Marxian Economics, 1942) i participà en la moderna polèmica sobre la teoria del capital.