Roc

Sant Roc, talla barroca popular

© Fototeca.cat

Personatge de vida llegendària venerat com a sant, que residí a Montpeller (Provença) entorn de 1295-1327.

Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia. Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses. El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta. A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova. És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig (Urgell), Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i corrandes i al·lusions folklòriques al seu gos. Té més de cinquanta capelles i molts altars arreu dels Països Catalans. La seva festa se celebra el 16 d’agost.