i Josep Roca i Pons | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Roca i Pons

lingüística ling
Lingüista.
Sarrià, Barcelonès, 12 de desembre de 1914 — Sant Pere de Ribes, Garraf, 28 d’agost de 2000

Llicenciat en dret (1935) i en filologia romànica (1941). Professor a la Universitat de Barcelona en 1947-55, any en què emigrà a Cuba, on fou docent a la Universidad de Oriente, de Santiago de Cuba (1955-56). S'establí als EUA i exercí com a professor a la Universitat d’Indiana (1957-81), entre d’altres.

Remarcable promotor de l’ensenyament del català, fou cap de la secció de català i provençal de la Modern Language Association (1962-70). Promotor i primer president de la North American Catalan Society (1978) i, més tard, president honorífic, fou també fundador de Catalan Review, òrgan d’aquesta entitat. El 1987 fou elegit membre de la junta directiva de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i el 1989, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Col·laborà en nombroses publicacions científiques, com ara Revue des Langues Romanes i Estudis Romànics. Publicà Estudios sobre perífrasis verbales del español (1958, premi Menéndez Pelayo), Introducción a la gramática (1960), l’edició castellana, molt ampliada, de Le langage, de J. Vendryes (1958), Introducció a l’estudi de la llengua catalana (1970), on introduí en l’estudi del català els mètodes estructuralistes, i Introduction to Catalan Literature (1977).

Llegir més...