i Guerau de Rocabertí i Desfar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Guerau de Rocabertí i Desfar

història hist
Baró de Vilademuls i de Navata.
?, segle XIII — Esglésies, Sardenya, 1323

Fill del vescomte Dalmau (VI) de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar. Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sol·licitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller. Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries (1320), es féu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau (VII) de Rocabertí, a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada: per manament de l’infant Alfons s’avançà al gros de l’expedició i, unides les seves forces a les del jutge Hug II d’Arborea, ambdós prengueren Quart i iniciaren el setge de Càller. Morí assetjant la vila d’Esglésies. Devia posseir per herència del seu pare el castell de Llagostera, car a la seva mort Jaume II trobà una excusa per a confiscar-lo. Estigué casat amb Saura de Cervelló, de la qual no tingué descendència, per la qual cosa les baronies de Vilademuls i Navata passaren al seu nebot.

Col·laboració: 
JMSal
Llegir més...