La part muntanyosa del terme és boscada (alzines sureres): el bosc de la Roca, el bosc Negre. Hi ha serradores de fusta. El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya (383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior) i, en menor proporció, per arbres fruiters (63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers). La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera (hi ha 2 ha d’hortalisses). No hi ha ramaderia. El poble (991 h agl [1982]; 142 m alt) es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca. La senyoria fou posseïda a mitjan segle XIII pel comte Ponç IV d’Empúries, net d’Alamanda de la Roca i de Ramon de Vilademuls. El 1285, durant la croada contra Catalunya, s’hi refugià Jaume II de Mallorca, perseguit per Pere II de Catalunya-Aragó que volia evitar la seva aliança amb Felip l’Atrevit. L’església parroquial, romànica, fou incorporada a les fortificacions del castell. Dins el municipi hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.
la Roca d’Albera
© Fototeca.cat