A dinou anys ja era catedràtic de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament d’Alacant. El 1836 es donà a conèixer com a dramaturg amb Doña María de Molina (1836); aquest i altres èxits literaris li valgueren l’ingrés a l’Academia Española (de la qual fou director des del 1865) i a la de Bellas Artes de San Fernando. Membre del partit moderat, fou diputat a corts (1844) i primer ministre de foment en crear-se aquest càrrec (1847). Isabel II el féu marquès de Molins (1848) i gran d’Espanya (1863). Fou ministre de marina (1847-49 i 1853-54); com a tal, envià l’esquadra a Gaeta a fer costat al papa Pius IX. Romangué fidel a Isabel II el 1868 i aquesta volgué fer-lo cap del partit conservador, però ell refusà i propugnà que ho fos Cánovas del Castillo. Redactà la Carta de adhesión de la noblesa al futur Alfons XII i col·laborà a la Restauració; fou novament ministre de marina (1874-75) i d’estat (1879) i premiat amb el Toisó d’Or (1875). El 1869, en una comunicació a l’Academia de la Historia, de Madrid, donà a conèixer, per primer cop, l’existència del Misteri d’Elx.