N’és el cap John Davidson Rockefeller (Richford 1839 — Ormond Beach 1937), que inicià les seves activitats empresarials amb M.B. Clark, emigrant anglès, amb el qual fundà Andrews, Clark and Company (1861). Juntament amb el seu germà William, constituí (1867) la Rockefeller, Andrews, Flagler and Company, que posteriorment passà a denominar-se Standard Oil Company of Ohio. Aprofità la guerra civil, així com la crisi de petites empreses del sector, per a aconseguir una forta expansió dels seus negocis i fortes participacions en altres sectors, fins a arribar a pràctiques monopolistes amb la constitució (1882) de la Standard Oil Trust, la qual s’hagué de dissoldre (1911) amb motiu de la llei Sherman. La família Rockefeller controla nombroses empreses, o bé hi participa: Standard Oil of California, Aramco, Mobil Oil, Chase Manhattan Bank, Metropolitan Insurance, Westinghouse, etc. Actualment la gestió de les empreses no és duta directament, i la propietat fou traspassada a la Fundació Rockefeller. El seu fill John Davidson Rockefeller (Cleveland, Ohio 1874 — Tucson, Arizona 1960) es dedicà a activitats filantròpiques. El seu net Nelson Aldrich Rockefeller (Bar Harbor, Maine 1908 — Nova York 1979), polític republicà moderat, fou col·laborador d’Eisenhower (1953-57), governador de l’estat de Nova York (1959-73) i vicepresident dels EUA (1974-76). Publicà The Future of Federalism (1962). El germà de Nelson, David Rockefeller (Nova York, 1916 – Pocantico Hills, Nova York 2017), s’incorporà al Chase Manhattan Bank (posteriorment JP Morgan Chase), del qual fou nomenat president el 1961 i president executiu el 1969, càrrec que ocupà fins el 1985. Sota la seva direcció, Chase fou el primer banc nord-americà que obrí oficines a la Xina, a l’antiga URSS i a Egipte després de la crisi de Suez (1974), impulsà el World Trade Center de Nova York, fou mecenes de la Universitat de Harvard i del Museum of Modern Art, i reuní una de les col·leccions d’art privades de més valor de tot el món. Assessorà els presidents dels Estats Units, tant republicans com demòcrates, i afavorí la influència nord-americana a través de la globalització. Ell 1998 rebé la Medalla Presidencial de la Llibertat.