Les seves primeres novel·les segueixen el corrent naturalista de Zola, com Palmyre Veulard (1881) o La femme de Henri Vanneau (1884). Però, a la recerca d’una problemàtica més profunda, abandonà el naturalisme i es dedicà a l’estudi de l’ànima i les passions humanes. Le sens de la vie (1889), La vie privée de Michel Teissier (1893), Au milieu du chemin (1900), Aloÿse Valérien (1908), etc, són alguns dels seus nombrosos títols.