i Roda de Berà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Roda de Berà

Nom oficial, fins l’any 2012, del municipi deRoda de Barà
Nom oficial, fins l’any 2012, del municipi deRoda de Barà
La platja de Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Població: 
6.186 h
[2009]
Extensió: 
17 km2

Situació i presentació

Limita al N amb Bonastre (del Baix Penedès), al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell (del Baix Penedès) i a l’W amb Creixell. El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional. Les altituds màximes del terme (238 m i 241 m) es troben prop de la divisòria amb Bonastre. El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m. La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell. El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja. La part occidental del terme és recorreguda pels torrents de Gibràs i de l’Aigua.

El terme comprèn el poble de la Roda de Berà, cap de municipi, i diverses urbanitzacions. Roda de Berà disposa de bones comunicacions; de la carretera N-340, que travessa la part meridional del terme, neix una carretera local que mena al poble i continua vers l’estació ferroviària i Bonastre. Pel territori de Roda també passa un tram de l’autopista AP-7 entre el Vendrell i Torredembarra. L’estació de Roda de Berà, situada a ponent del nucli urbà, és un nus important dins la xarxa ferroviària comarcal: hi passen les línies de Sant Vicenç-Valls-Lleida i Sant Vicenç-Reus. A més d’aquestes dues línies, el terme també és travessat per la de Barcelona a Tarragona. Completen les comunicacions del municipi un bon nombre de camins, entre els quals es destaquen els que porten a Creixell, Sant Salvador, el Vendrell i Bonastre.

La població i l’economia

El fogatjament del 1358 donà per a la població (rodencs) 12 focs a Roda i 5 a Berà. El fogatge dimanat de la cort de Cervera del 1359 inscriví un total de 33 focs per a Creixell, Berà i Roda, mentre que el de 1365-1370 indicava un total de 47 focs entre Creixell i Roda i de 15 per a Roda de Berà. El fogatjament del 1553 manifestà que Berà, conjuntament amb Creixell, tenia 32 focs. L’augment demogràfic del segle XVIII també beneficià Roda de Berà, ja que entre el 1718 i el 1787 el nombre dels seus pobladors s’incrementà de 145 a 363 h. El 1819 registrava 97 veïns, elevats a 145 el 1842. Durant tot el segle XIX la població es mantingué estabilitzada, amb un màxim de 779 h el 1877 i un mínim de 753 h el 1887. Els anys anteriors a la guerra civil la població oscil·là entre els 600 i els 700 h, amb un mínim de 637 h l’any 1936. Després de la guerra el veïnat se situà per sota dels 600 h fins l’any 1960; d’aleshores ençà el terme no ha parat de guanyar veïns. El 1970 hi havia 1 016 h, 1 556 h el 1981, 2 077 h el 1991 i 3 598 h el 2001, per bé que aquesta xifra augmenta espectacularment durant els mesos d’estiu. L’any 2005 es registraren 4 547 h.

L’agricultura, activitat econòmica tradicional, ha esdevingut totalment recessionària devant l’auge del fenòmen turístic i residencial. Resten, però, explotacions d’oliveres, ametllers i tarongers. La superfície inculta és ocupada per garriga i bosc. En l’activitat ramadera destaca la cria d’aviram. L’activitat industrial és representada principalment pel sector de la fusta.

El turisme ha desenvolupat força els serveis i les activitats comercials, convertint-se en la principal font d’ingressos de la major part de la població. Ha incedit en l’economia i el paisatge, solcat per diverses urbanitzacions. Entre aquestes sobresurt la del Roc de Sant Gaietà, bastida damunt d’un promontori rocós al costat de la mar; les construccions, en conjunt, constitueixen una barreja d’urbanització i establiments comercials. Hom celebra el mercat els dijous. El terme disposa d’una àmplia oferta d’allotjaments, entre els que destaquen diversos càmpings.

El poble de Roda de Berà

El poble de Roda de Berà (2 699 h el 2006) es troba, terra endins del terme, en un lloc planer a 57 m d’altitud. El presideix l’església parroquial de Sant Bartomeu. Sobre la punta de Berà hom construí, els anys vint del segle XVIII, el santuari de la Mare de Déu de Berà, en la qual s’oficià la primera missa el 25 d’agost de 1727. Pel que fa al castell de Roda se'n desconeix l’emplaçament, però hom suposa que es podia trobar en el lloc de l’edifici anomenat les Monges o en la casa núm. 25 del carrer Major de Roda de Berà.

Al Centre Cívic la Roca Foradada hi ha la seu d’una col·lecció privada d’escultura de Salvador Dalí (2000) i, d’altra banda, hi ha un Museu de l’Escriptor (2000), que recull un conjunt d’eines d’escriptura i mostra la seva evolució al llarg del temps. Roda de Berà celebra la festa major d’estiu per Sant Bartomeu (24 d’agost), i la festa major d’hivern, el 12 d’octubre.

Altres indrets del terme

Al S del terme hi ha l’arc de Berà, un dels monuments d’època romana més interessants de Catalunya. Consta d’una cornisa sobre la qual descansa el cos principal, format per dos blocs de carreus units per un arc semicircular que recolza damunt impostes. Els frontis i els costats presenten pilastres estriades (quatre els primers i dues els segons) amb capitells corintis, les quals descansen sobre un sòcol sortit i sostenen una cornisa. En el fris figurà una inscripció que, segons Hübner, contenia l’epígraf següent: EX TESTAMENTO L. LICINI. L. F. SERG. SURAE. CONSECRATUM, que feia situar el monument a l’època de l’emperador Trajà (inici del segle II dC). Els darrers estudis permeten de suposar que el seu origen és anterior (darrer quart del segle I aC) i que no seria un arc triomfal sinó més aviat de demarcació territorial. La inscripció hauria estat feta en una restauració de l’època de Trajà.

El monument, restaurat al començament del segle XIX, fa 12,28 m d’alt per 12 m d’ample i 2,34 m de gruix. L’arcada assoleix 10,14 per 4,87 m. Fins l’any 1937, la carretera de Barcelona passava per sota l’arc, com l’antiga via romana, la Via Augusta, però després dels treballs de reparació que es dugueren a terme la carretera es bifurcà i constituí una ampla placeta, al bell mig de la qual resta el monument sa i estalvi dels vehicles, però no de la pol·lució. En la dècada de 1990 s’hi dugueren a terme obres de restauració, que intentaren reconstruir l’aspecte original de l’arc, restituint el disseny original de la cornisa i recuperant una línia de carreus de la base del monument.

Manifestacions de les antigues fortificacions del terme de Roda són la malmesa torre del Cucurull, dalt d’un pujol que domina una àmplia zona del territori, la del Mas d’en Nin, al costat de l’estació ferroviària, i també les minses restes del castell de Berà, prop de l’ermita de la Mare de Déu de Berà.

La història

El terme de Roda apareix documentat per primera vegada en la confirmació, per part del comte Ramon Borrell, de les donacions, exempcions i privilegis de Silvestre II a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Una nova menció dels termes de Berà i Roda es registra el 1011 en l’acta de lliurament de la torre de Moja i el castell d’Albinyana a Sant Cugat.

El castell de Berà és, el 1040, el límit del d’Albinyana i, el 1049, del de Tamarit. El seu nom prové, versemblantment, del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement fortificà aquesta zona, aleshores fronterera, del Gaià. El castell de Roda apareix mencionat, en relació amb el d’Albinyana, en un document del 1088.

Els territoris de Berà i Roda esdevingueren possessió del monestir de Casserres (Osona). El 7 d’agost de 1381 la corona alienà al prior de Casserres la jurisdicció dels castells de Roda i Berà. El priorat de Casserres mantingué la senyoria sobre Roda i Berà fins el 1572, que els seus béns s’uniren al col·legi de Betlem de Barcelona i, consegüentment, els jesuïtes passaren a ser els nous senyors de l’indret i es mantingueren en el domini fins a la seva expulsió el 1767.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...