Representant del moviment neoromàntic, passà d’un escepticisme a un misticisme religiós. Poeta destacat, deixà Hvide Blomster (‘Flors blanques’, 1892), Ariel (1914), etc. Publicà també drames (Morbus Tellermann, 1907) i assaigs (Krig og Aand ,‘Guerra i esperit’, 1917; Regenerationen i vort Aandsliv , ‘La regeneració de la nostra vida espiritual’, 1923, etc).