Situació i presentació
Limita amb els termes de Vila-rodona (NW) i Montferri (W i S) de l’Alt Camp, Masllorenç (S), del Baix Penedès, i amb els del Montmell (NE) i la Bisbal del Penedès (E) del Baix Penedès. És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell. Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès. Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà. Travessa el terme la carretera C-51 de Valls al Vendrell, seguida, paral·lelament, pel N, per l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida.
La població i l’economia
Tot i l’absència de dades demogràfiques, les pestes del segle XIV degueren incidir en el poble, ja que la tradició afirma que fou aleshores quan es votà la festa de Sant Sebastià. El 1553 tenia 15 focs, tots de laics, el 1708 tenia 98 h, el 1718 en tenia 198 i el 1787 havia assolit els 293 h. Al llarg del segle XIX el poble conegué un notable creixement demogràfic: 299 h el 1830, 686 h el 1857, 776 h el 1877 i 912 h, el nombre més elevat, el 1900. Al segle XX la demografia inicià una caiguda que semblà irreversible: 751 h el 1920, 634 h el 1940, 431 h el 1970, 385 h el 1981 i 370 h el 1991. Però, amb el canvi de segle, es capgirà la tendència. Així, el 2001, hi havia 443 h i el 2005 s’arribà a 462 h.
L’agricultura és totalment de secà, essent la vinya el principal conreu, per bé que també hi ha moltes oliveres. Han desaparegut pràcticament els cereals i els garrofers. En canvi, l’ametller s’ha estès molt, fins a arribar a tenir un pes decisiu en l’economia municipal. El jovent ha deixat l’agricultura, atret per la indústria, que es localitza principalment a d’altres municipis. La ramaderia no és gaire representativa i ha patit, a més, una regressió que ha fet desaparèixer gairebé totalment sectors com el cabrum o l’oví i ha fet disminuir el porcí.
El poble de Rodonyà
El poble de Rodonyà és a 312 m d’altitud, al mig del terme, a la dreta de la carretera comarcal de Valls al Vendrell. Al centre de l’agrupament urbà hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques; fou construïda al tercer quart del segle XVIII (obtingué la categoria parroquial a la primera meitat del segle XIX i fins el 1957 formà part de la diòcesi de Barcelona); el campanar, de planta quadrada i acabat en una torre octagonal, té ara al capdamunt els dipòsits de l’aigua. Un dels edificis més interessants és la part que resta de l’antic castell de Rodonyà, gran casal quadrangular coronat per merlets i amb porta adovellada, de traça ja renaixentista, que es trobava en mal estat el 1842, encara que després fou utilitzat com a escola. Es conserva una bona part de l’estructura externa (un sector que fou convertit en habitatges és ara abandonat) i s’han consolidat les principals parets de l’edifici.
L’ocupació romana del terme és confirmada per la descoberta d’una necròpoli de sepulcres de llosa coneguda amb el nom de Can Pedrós. Dins el terme hi ha també les ruïnes del Castellot de Mas Mateu, antiga fortalesa.
Per Sant Joan Degollat, a l’agost, se celebra la festa major d’estiu, en la qual és tradicional el pa beneït, una mena de coques fetes amb ous, farina i sucre. Per fer-les cada noia portava a la casa del comú tres ous. Un cop feta la coca el capellà la repartia a tota la gent que anava a adorar la relíquia del sant. També era tradicional de representar pels carrers el ball de Sant Joan. La tradició es mantingué viva fins al començament del segle XX. La festa major d’hivern s’escau el cap de setmana més proper al 20 de gener, per sant Sebastià.
La història
Sembla que el seu castell existia ja com a mínim des del 1214. La primera notícia ben documentada és la compra que feu l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, el 1310, a Bernat de Centelles, senyor de Centelles, de Vilabella i del feu de Rodonyà, per 60.000 sous. Per aquest motiu Ramon de Tamarit, castlà de Rodonyà, prestà homenatge a l’arquebisbe el 1311, mentre Rodonyà era incorporat a la mesa episcopal. Bernat de Centelles, al seu torn, havia adquirit la senyoria a Guilleuma de Montcada, baronessa de Montcada i de Castellvell, vídua de l’infant Pere d’Aragó. El 1365 Rodonyà era de l’arquebisbe, i els Tamarit es mantenien com a castlans. El 1409 Bernat de Tamarit, castlà o senyor de Rodonyà, comprà al rei les jurisdiccions civil i criminal del lloc, motiu pel qual passà a titular-se baró de Rodonyà. La baronia de Rodonyà, centrada al castell, comprenia, a més del poble, els llocs de Masarbonès, Montferri i les quadres de Montagut, integrades pels Masos de la Torrella, el Mas de la Font i el Mas Rossell. Durant la guerra de Successió els Tamarit foren partidaris del rei arxiduc Carles III, motiu pel qual aquest convertí el 1707 la baronia en comtat de Rodonyà, però que provocà el segrest dels seus béns per Felip V en acabar-se la guerra. La confiscació es mantingué fins el 1774, en què el rei retornà les senyories a Josepa de Tamarit. Els drets als títols i els béns passaren als Vilallonga, senyors d’Estaràs, el 1723. El darrer titular de la baronia fou Gaietà de Vilallonga i de Tamarit, que cap al 1868 es vengué tots els béns i el castell. Malgrat el creixement demogràfic, el 1787 la seva església continuava depenent de la de Puigtinyós. A causa possiblement de la fidelitat austriacista dels senyors del poble, el 1721 s’hi creà un destacament de mossos d’esquadra. El terme produïa al segle XIX blat, ordi, sègol, vi i oli; tenia molins d’oli i fabricava aiguardent.