Josep Rodoreda

(Barcelona, 1851 — Buenos Aires, 1922)

Josep Rodoreda

© Fototeca.cat

Músic.

Format musicalment a l’escolania de Sant Jaume de Barcelona, sota la direcció de Nicolau Manent. Fou professor de piano del conservatori del Liceu i fundà l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de Caritat. Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest (1874), i dirigí la Societat Coral Euterpe. Transformà els cors masculins en mixts. Fundà i dirigí la Banda Municipal de Barcelona (1886) i el mateix any esdevingué director de la nova Escola Municipal de Música de Barcelona. Dimití els càrrecs el 1896 i passà a Sant Sebastià com a director de la banda municipal; més tard, el 1906, anà a residir a l’Argentina. Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires. Ocupà la càtedra d’harmonia i composició al Conservatorio Thibaud-Piazzini, que exercí fins a la seva mort. La seva obra més cèlebre és el Virolai de la Mare de Déu de Montserrat (1880), conegut popularment amb el nom de Virolai . De la seva producció amplíssima es destaquen unes tres-centes composicions, com Pàtria , sobre elements tradicionals catalans, l' Himne de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), l’oratori Las Siete Palabras i l’idil·li dramàtic La nit al bosc per a solistes, cor i orquestra. Deixà també alguns escrits en els quals es mostrà wagnerista fervent.