D’origen jueu, és la figura literària dominant en l’època d’annexió a Castella i el més original dels deixebles de Camões. Escriví en castellà Romances (1596). Conreà el gènere pastoral en poesia: Éclogas (1605), i en novel·la: Primavera (1601), O Pastor Peregrino (1608) i O Desenganado (1614). Palesa un gran influx del gongorisme castellà. Corte na Aldeia (1619) és una aguda teoria del barroc, i exercí una notable influència sobre la literatura castellana del s XVII; alhora és un dels documents inicials de l’aixecament portuguès contra Castella.