i Manuel Rodríguez i Codolà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Rodríguez i Codolà

Pintura
pintura pint i art art
Crític d’art i pintor.
Barcelona, 1872 — Barcelona, 1946

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina. Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s. XIX. El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts. Ingressà també a La Vanguardia, on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo, i esdevingué crític d’art titular en passar A. Opisso a director del diari (1905). Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A. Calvet el substituí per A. Plana el 1934. Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica, amb tendència a l’academicisme i a la contemporització. Fou el primer president del FAD (1903) i secretari dels Jocs Florals de Barcelona del 1917. Exercí també la crítica teatral. En morir Miquel dels Sants Oliver (1920) esdevingué codirector de La Vanguardia, càrrec que exercí d’una manera més aviat honorífica fins el 1933. Fou acadèmic de Ciències i Arts i secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant Jordi. Publicà La pintura en la Exposición de París (1900), Historia de España (1919), La pintura moderna española i monografies sobre Javier Gosé, Segismundo de Nagy i Benito Mercader.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...