Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians. El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans. Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.