Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò (1230). Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell.
Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra (1241), l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat (1243). El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-Aragó, pels castells de So i Queragut i les viles d’Évol i Estavar. Es negà, en canvi, a reconèixer la senyoria dels bisbes d’Urgell sobre les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra. Els greuges mutus foren sotmesos al tribunal del papa Innocenci IV (1243), sota la protecció del qual el comte posà els seus dominis. Després d’un llarg procés, en què acredità els seus dots diplomàtics, aconseguí, amb la deposició del bisbe Ponç de Vilamur i l’aixecament de l’excomunió llançada contra ell (1256), un assenyalat triomf personal. També tingué conflictes amb el seu veí, el comte de Pallars.
Concertà casaments molt avantatjosos per a les seves filles: Agnès amb el comte Esquivat I de Bigorra, Sibil·la amb el vescomte Eimeric IV de Narbona, Felipa amb el vescomte Arnau I de Coserans, i Esclarmunda amb el rei Jaume II de Mallorca, el quals, d’altra banda, contribuïren en gran manera a reforçar el prestigi del seu llinatge.