i Roger Bernat III de Foix | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Roger Bernat III de Foix

SinònimRoger Bernat II de Castellbò
Història
SinònimRoger Bernat II de Castellbò
història hist
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
?, segle XIII — ?, 1302

Fill i successor del comte Roger IV. Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament (1252) amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat (1290) i les baronies de Montcada i Castellvell. A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell (1268) intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó. En signar-se la pau (1269), el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda. Li calgué, però, presentar-se davant els inquisidors, consentir que els cossos d’aquells seus avantpassats fossin desenterrats i bandejats del lloc sagrat i satisfer al monarca la quantitat de 45 000 sous. No sotmetre's al rei de França Felip III l’Ardit li costà la confiscació temporal del comtat (1272-75) i un any i mig de captiveri a Carcassona. A Catalunya fou l’ànima de les dues rebel·lions nobiliàries dels anys 1274 i 1280, en la darrera de les quals fou fet presoner per Pere II el Gran a Balaguer. No fou alliberat fins tres anys més tard (1283), mitjançant la promesa de cedir a la corona el vescomtat de Castellbò en canvi d’altres possessions que li foren assignades a l’interior del país i lluny de la frontera. Un cop lliure es negà, però, a complir el pacte, i el 1285, desitjós de recuperar els seus dominis i àvid de venjança, participà personalment, al servei del rei de França, en la invasió del Principat. Els cèlebres pariatges d’Andorra (1278-88), subscrits per ell amb el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, constitueixen encara avui el fonament jurídic de la consenyoria andorrana. També obtingué importants concessions dels seus nebots el comte Ermengol X d’Urgell i Àlvar d’Urgell, vescomte d’Àger, abans de llur marxa a la guerra de Sicília (1298). Nogensmenys les seves pretensions en el comtat urgellenc urgellenc toparen amb la resolta oposició de Jaume II de Catalunya-Aragó, al qual l’enfrontà semblantment l’ajut prestat al seu cunyat Arnau I d’Espanya, vescomte de Coserans, aspirant al soli comtal pallarès.

Col·laboració: 
CeBa
Llegir més...