i Richard Rogers | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Richard Rogers

arquitectura arquit
Arquitecte britànic.
Florència, 23 de juliol de 1933

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture (EUA). Treballà successivament formant equip amb Norman Foster (fins el 1967) i Renzo Piano. El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona. La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates. Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes per a empreses, com ara el disseny d’una fàbrica petroliera a Ytadworth, Surrey (1973), i l’edifici del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París (acabat el 77), al qual donaren l’aspecte d’una gran factoria. Altres realitzacions seves són la seu de l’Institut d’Investigacions Acústiques de París (1977), les oficines de la companyia Lloyd’s, a Londres (1978-86), la seu del Tribunal dels Drets Humans a Estrasburg (1989-95), la terminal T-4 de l’aeroport de Barajas (1997-2005), la cúpula Millennium de Londres (1996-99), el parlament de Gal·les (1998-2005), l’hotel Hesperia a l’Hospitalet de Llobregat (1999-2006), el Parc de Negocis de Viladecans (2001-2005), la terminal de Heathrow (1998-2008), i els projectes de remodelació de la plaça de braus de les Arenes (2000), la Ciutat Judicial de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat (2002) i les oficines Greenwich Street de Nova York (2006) que han de substituir el World Trade Center destruït pels atemptats de l'onze de setembre del 2001. Els seus projectes sobresurten per l’èmfasi en la funcionalitat i la tecnologia. Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Stirling (2006) per la T-4 de Barajas, el Lleó d’Or a la trajectòria de la Mostra d’Arquitectura de Venècia (2006) i el premi Pritzker (2007). El 1991 fou investit sir per la reina d’Anglaterra.

Llegir més...