i Tomàs Roig i Llop | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Tomàs Roig i Llop

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 1902 — Barcelona, 1987

Es llicencià en dret i fou perit cal·ligràfic i director de Catalunya-Ràdio. De jove s’inicià en un tipus de narrativa psicològica, dramàtica, amb romanalles postmodernistes: Facècies (1924), La noia de bronze (1927), la més reeixida, Marta, la Fatídica (1932), Lena i el seu destí (1934), El Paradís Perdut (1935), Ronda d’històries (1935), Pels camins de la llum (1938), Ventall de contes (1939) i La represàlia (1968). Cal recordar els retrats literaris, molt breus, Siluetes epigramàtiques (1933, 1952 i 1971), en tres volums; Petits poemes de la llar (1947), amb tres edicions, la biografia Josep Maria Folch i Torres (1953), signant Miquel de Girona; Girona, arca de somnis (1956) i Prudenci Bertrana: l’home i l’escriptor (1959). Estrenà també teatre i publicà dos volums de memòries Del meu viatge per la vida (1975; 1978).

Llegir més...