Important polígraf, periodista, professor de literatura castellana, rector de la Universitat de Buenos Aires (1926-30), Premio Nacional de literatura. S'inicià com a poeta de caràcter romàntic però aviat es decantà cap al Modernisme (Poesías, arreplega de l’any 1923). Més interessants són els seus contes sobre la seva terra natal (El país de la selva, 1907); el seu teatre (Ollantay; Elelín, 1929; La casa colonial, 1932; La salamandra, 1944, etc), i la seva labor d’erudit i d’assagista (Historia de la literatura argentina) La argentinidad, 1916; El Cristo invisible, 1928, etc), així com de biògraf: El santo de la espada... i El profeta de la pampa. Vida de Sarmiento (1955).