i saqueig de Roma | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

saqueig de Roma

història hist
Assalt i saqueig de la ciutat de Roma dut a terme el 6 de maig de 1527 per l’exèrcit imperial durant la guerra entre l’emperador Carles V i Francesc I de França pel predomini a Itàlia.

Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac (Francesc I, el papa, els estats italians). El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma. Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats: el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i cruel, que commogué la cristiandat. El conflicte no acabà fins a la pau de Barcelona (1529) entre l’emperador i el papa, gestionada per Francisco de Quiñones i Miquel Mai, que allunyà definitivament l’esperança que el saqueig havia desvetllat entre els erasmistes de la cort imperial —M.Mai entre ells— d’anihilar el poder temporal pontifici. Existeix una relació coetània, en català, d’un testimoni dels fets, Lluís Castellar.

Col·laboració: 
EDG
Llegir més...