Professor a Avinyó, tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral. Publicà un recull de poemes, les Margaridetas (1847). El seu paper d’artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del felibritge. Fou l’editor de l’Almanac provençau, on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós (s’editaren el 1883). Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l’exaltació dels valors tradicionals. Sabé hàbilment posar en escena personatges populars. Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado (1857), es poden llegir encara amb interès i plaer.