i David Romano i Ventura | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

David Romano i Ventura

història hist
Historiador.
Istanbul, 1925 — Barcelona, Barcelonès, 12 d’octubre de 2002

Es llicencià en filologia semítica (1949) a Barcelona, i el 1951 es doctorà, amb una tesi sobre la família Ravaia, de jueus catalans. Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i des del 1966 fou catedràtic de llengua i literatura italianes. És autor de diversos treballs d’investigació sobre els jueus catalans, entre els quals destaca el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’ocupà dels funcionaris jueus de Pere II (1970). En col·laboració amb Joan Vernet edità el Tractat d’astrologia de Bartomeu de Tresbéns (1957-58) i la introducció a una edició facsímil de l'Atles català del 1375. Col·laborà amb J.Vicens i Vives en la fundació de l'Índice Histórico Español i en fou el secretari de redacció (1953-57). Altres publicacions són Elementos y técnica del trabajo científico (1973), Antología del Talmud (1975), De historia judía hispánica (1991) i La ciència hispanojudía (1992). Des de l’any 2009, el Patronat del Call de Girona conserva la col·lecció bibliogràfica especialitzada del Dr. Romano i Ventura.

Col·laboració: 
JCaM
Llegir més...