Fou professor a l' Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat de Barcelona (delegació de Tarragona). Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caire expressionista, Els mites de Bagot (1968), tendència que accentuà a Estat d’emergència (1972). Col·laborà amb M.A.Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret (1971). Amb La mort en punt guanyà el premi Víctor Català el 1976 i, el 1979, publicà la novel·la Ascendent Escorpió. Altres obres seves són: Breu diccionari ideològic català (1976), Elements de fonologia catalana (1983), etc. Formà part del col·lectiu Ofèlia Dracs. Des del 1979 formà part dels comitès central i executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).