Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Mistral a les festes catalanoprovençals celebrades a Barcelona el 1867. La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars. Entre els seus millors reculls, cal citar La rampelada (1868), La jarjalhada (1879) i Li cauquilhas d’un romieu (1894).