Membre del partit republicà, fou diputat a la cambra de representants de l’estat de Nova York (1882-84). Nomenat secretari adjunt de la marina (1897), dimití per poder participar en la guerra de Cuba, en la qual fou coronel dels Rough Riders (voluntaris de cavalleria). Governador de l’estat de Nova York (1898) i vicepresident amb McKinley (1900), esdevingué president dels Estats Units en ésser assassinat aquest per un anarquista (1901), i l’any 1904, fou reelegit. Impulsà una política econòmica contrària als interessos dels grans monopolis i afavorí la conservació i explotació racional de les riqueses naturals. En política exterior, afavorí l’intervencionisme sobretot en les repúbliques sud-americanes (política del big stick , o bon bastó) i creà la Zona Americana del Canal de Panamà. No es presentà a la reelecció l’any 1909 i secun dà el republicà Taft. Més tard s’escindí del partit republicà i fou candidat pel partit progressista a les eleccions presidencials del 1912, però fou derrotat pel demòcrata Wilson. El 1906 obtingué el premi Nobel de la Pau per la seva tasca de mediació en la guerra russojaponesa (1904-1905).
Theodore Roosevelt
© Fototeca.cat
Polític nord-americà.