Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander. Fou canonge d’Ourense i de Santiago (1806) i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó. Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo, per la qual fou condemnat. Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts. El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa; les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Il·lustració; defensà l’ús de la llengua catalana en la predicació. El 1821 la pesta atacà Tortosa, però ell es negà a sortir de la ciutat i morí del contagi.