i Johann Karl Friedrich Rosenkranz | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Johann Karl Friedrich Rosenkranz

filosofia filos
Filòsof alemany.
Magdeburg, 23 d’abril de 1805 — Königsberg, 14 de juny de 1879

Deixeble de Hegel, fou professor a Halle (1831-33) i Königsberg (1833-79). Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa. Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica (que abraça l’ontologia i l’etiologia), lògica (que estudia la relació entre l’ésser i el pensar) i ideologia (que tracta del mètode). S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques. Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen (‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827), Encyklopädie der theologischen Wissenschaften (‘Enciclopèdia de les ciències teològiques’, 1831), Studien (‘Estudis’, 1839-48), Meine Reform der hegelschen Philosophie (‘La meva reforma de la filosofia hegeliana’, 1852), Wissenschaft der logischen Idee (‘Ciència de les idees lògiques’, 1858-59) i Neue Studien (‘Nous estudis’, 1875-78).

Col·laboració: 
MPS
Llegir més...