Format a la Universitat de Bucarest i a París, on rebé, del 1920 al 1928, el magisteri de figures preeminents com A.Meillet, M.Roques, J.P.Rousselot i J.Gilliéron. El 1932 ocupà la càtedra de llengua romanesa de la Universitat de Bucarest, d’on fou també degà (1945-46) i rector (1946-48). El 1948 ingressà també a l’Acadèmia i el 1963 passà a dirigir-ne el Centre de Recerques Fonètiques i Dialectològiques, des d’on exercí una gran influència acadèmica i científica. La seva labor, llarga i fecunda, reconeguda internacionalment amb diversos doctorats honoris causa , comprèn nombroses obres, dedicades sobretot a la fonètica teòrica i a la història del romanès: Recherches sur la phonétique du roumain du XVIe siècle (1926), Curs de fonetică generală (1930), i sobretot l’extensa obra, ja clàssica, Istorie a limbii române, De la origini pînă la începutul secolului al XVII-lea , en sis volums apareguts successivament del 1938 ençà en versions ininterrompudes que culminaren en una reedició unitària i definitiva l’any 1986.