i Bartomeu Rosselló-Pòrcel | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

SinònimBartomeu Rosselló i Porcel
Literatura
SinònimBartomeu Rosselló i Porcel
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

literatura lit
Escriptor.
Palma, Mallorca, 1913 — el Brull, Osona, 1938

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar. Becat per la diputació provincial, estudià filosofia i lletres a Barcelona i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia. El 1930 publicà a Madrid una Antología de poetas mallorquines que prologà i traduí en part. A la universitat fou deixeble de Carles Riba, que l’influí fortament, i company de Salvador Espriu, Amàlia Tineo, J. Garcia i López, J. Teixidor, E. Valentí i J. Vinyoli. Llicenciat el 1935, anà a Madrid a fer el doctorat —sobre l’estil de Gracián—; exercí a l’Escola Plurilingüe i mantingué contactes amb els medis editorials madrilenys (J. Bergamín); allà el sorprengué la guerra civil. Deixà una obra breu però densa. Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les influències rebudes: de l’anomenada Escola Mallorquina (contenció del sentiment i forma treballada) i de Gabriel Alomar (recerca de la sonoritat de les paraules i temes). Imitació del foc (1938) representa la culminació de la seva trajectòria poètica i hom hi troba ressons de la seva preocupació per la literatura castellana, un neopopularisme semblant al de García Lorca o Alberti i també la forma acurada de J. Guillén. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l’avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar. Publicà la traducció del Prometeu mal encadenat d’A. Gide i preparava altres traduccions del francès i del llatí, que no arribà a publicar; es representà, això no obstant, la de la Història del soldat de C. F. Ramuz. La seva obra crítica, en part inèdita, consta dels treballs Notas a Guillén i En torno a la poesía de Quevedo , tots dos redactats en castellà, ja que reservà aquest idioma a les recerques crítiques. Abundant i encara no recollida és la seva participació a la premsa insular i peninsular des del 1929.

L’impacte de la seva obra fou considerable en la generació de la guerra i hom el considerà un símbol de l’anomenada generació sacrificada. Cal destacar la fidelitat a la seva memòria de J. Llacuna o de J. Palau i Fabre. De les seves opcions polítiques hom sap que, seguint el seu mestre Gabriel Alomar, tenia simpaties socialistes i que participà com a delegat al congrés de la Unió Federal dels Estudiants Hispànics (Madrid, 1931). S'anomenà Català de Mallorca i es preocupà de la incorporació de la literatura de les Illes Balears als corrents peninsulars i mantingué molt arrelats els seus lligams amb Mallorca. El seu últim llibre palesa un gran domini de l’idioma i hi sovintegen temes com el del foc, que representa una fita, que provoca les metàfores més reeixides. Convençut del rigor formal, assimilà les tècniques foranes (des de Góngora a Valéry) i obtingué una llengua concisa i vibrant alhora, intel·lectualitzada i també exaltada. Gens anecdòtica, la seva poesia és l’expressió d’un fet vital sense cap concessió a la facilitat. Morí de tuberculosi al sanatori del Brull.

Col·laboració: 
MMor
Llegir més...