Gioacchino Rossini

(Pesaro, 29 de febrer de 1792 — Passy, Illa de França, 13 de novembre de 1868)

Compositor italià.

Fill d’un músic municipal i una cantant mediocre, es formà a Bolonya amb S.Mattei, amb el qual conegué l’obra de Haydn i Mozart, que l’influïren (hom li retragué sovint un estil germanitzant). Dedicat al teatre, debutà amb la farsa La cambiale di matrimonio (1810); ben acollida, escriví òperes bufes (L’inganno felice, 1812; La scala di seta, 1812) que li donaren nom; el mateix any estrenà ja al Teatro alla Scala de Milà (La pietra del paragone) i el 1813 consolidà la seva fama amb Tancredi, òpera seriosa, i les bufes Il signor Bruschino i L’Italiana in Algeri. Hi emprà recursos còmics de l’escola napolitana del s XVIII, sovint donant a l’orquestra un tema breu inicial, reiterat amb un crescendo característic fins a un clímax sonor i rítmic. Anà a Nàpols contractat per l’empresari Barbaja, a qui prengué l’amant, Isabel Colbrand (castellana), per a la qual escriví òperes serioses: Elisabetta (1815), Otello (1816), Armida (1817), però produí els millors fruits en el camp còmic amb Il barbiere di Siviglia (Roma, 1816), èxit perenne, i La Cenerentola (1817). Noves òperes serioses foren La gazza ladra (1817), Mosè (1818), La donna del lago (1819), Matilde di Shabran (1821) i Semiramide (1823); en aquestes es mostra preromàntic i anticipa Bellini. Passà a Viena (1823), on conegué Beethoven, a París i a Londres, on reuní una fortuna. Contractat pel govern francès, escriví a París arranjaments d’òperes anteriors, la cantata Il viaggio a Reims (1825) i l’òpera còmica Le comte Ory (1828) i es mostrà capaç d’assimilar el món romàntic amb Guillaume Tell (1829). La manca de salut física i les crisis sentimentals i depressives l’apartaren de la composició d’òperes: deixà únicament uns cèlebres Stabat Mater (1832) i Petite messe solennelle (1864). La seva influència fou immensa i la seva fama mítica, bé que caigué parcialment en l’oblit fins el 1950, que hom el recuperà. Als Països Catalans tingué sempre una acollida favorable. Destacà un dels primers concerts organitzat per Ramon Carnicer el 1815 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.