Membre d'una família procedent de Sàsser (Sardenya), fou degà de la catedral de Barcelona. El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França. Formà part del grup més afecte als francesos; sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat. El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa; en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència. El 1653 fou novament president de la Generalitat.