i Rosso Fiorentino | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rosso Fiorentino

Àngel músic (c. 1515), de Rosso Fiorentino (Galeria dels Uffizi, Florència)
© Corel
pintura pint
Nom amb què és conegut Giovanni Battista di Iacopo, pintor italià.
Florència, 1494 — París, 1540

Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí: Assumpció de la Mare de Déu (1517, església de l’Annunziata), Davallament de Crist (1521, Pinacoteca, Volterra), Esposalles de la Mare de Déu (1523, església de San Lorenzo), on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants. Vers 1524 anà a Roma, on estudià Rafael i Miquel Àngel i n'assimilà el vigor del dibuix i l’ús de tonalitats clares de color: frescs de la Creació d’Eva i del Pecat Original (església de Santa Maria della Pace, Roma). Després de sojornar en diferents llocs d’Itàlia central (1528, Davallament, Città de Castello), el 1530 anà a França cridat per Francesc I per tal de dirigir la decoració del castell de Fontainebleau. La seva presència aquí significà l’inici de l’anomenada escola de Fontainebleau i la difusió del manierisme arreu d’Europa.

Llegir més...