Estudià a Milà amb G.Orefice, A.Casella i I.Pizzetti i amplià estudis als EUA. Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari (des del 1950). Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes (Roma, città aperta, 1945; Napoli millionaria, 1946) i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pel·lícules del qual musicà (La strada, 1954; Le notti di Cabiria, 1956; La dolce vita, 1959; Otto e mezzo, 1962; Amarcord, 1973; Il Casanova, 1976 i Prova d’orchestra, 1978, entre d’altres). També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze (1955; estrenada a Barcelona el 1975).