i Rotary Club | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rotary Club

sociologia sociol
Associació mundial i apolítica de persones representatives (professionals, alts funcionaris, etc. ) sota l’ideal de servei (He profits most who serves best, ‘en treu més profit el qui millor serveix’) per al millorament de la humanitat.

Fomenta una moral elevada en les professions i els negocis; cerca de millorar l’entesa internacional i la pau a través de la solidaritat entre les persones de les diverses categories. El primer Rotary Club fou fundat a Chicago per l’advocat Paul P. Harrys (1905). Des del 1922 els diversos clubs constitueixen la Rotary International, amb seu central a Evanston (Illinois, EUA). El nom i l’emblema de la roda dentada al·ludeixen a la celebració rotativa de les convencions. Pot ésser-ne membre tothom qui representi una categoria de treball i l’ingrés és fet per cooptació. Fins el 1989 no hi foren admeses les dones. Experimentà un fort creixement amb la creació de nous clubs als països de l’antic bloc soviètic a partir del 1990. El 2002 disposava de 30 385 clubs establerts en 162 països, amb un total d’1 223 206 membres (‘rotaris’). Els clubs s’agrupen en zones de districte, aquestes en districtes i un o més districtes corresponen a cada estat. Als Països Catalans, aparegueren clubs a Barcelona (1922), Palma (1927), València (1928) i Alacant (1930). El de Barcelona, amb seu a l’hotel Ritz, publicava la revista mensual Rotary, òrgan oficial del Districte 60 (Estat espanyol). Entre els seus presidents es destacaren A. López i Llausàs (1928-29), J. M. Roviralta (1929-30) i C. Soldevila (1933-34). El 1928 sectors de l’església espanyola acusaren sense èxit el club de francmaçoneria. El 1932 el club de Palma, amb seu al Grand Hotel, organitzà la V Conferència del districte de l’Estat espanyol; amb aquest motiu fou lliurada la propietat de la casa natal de Ginebró Serra, adquirida prèviament pel club, a l’ajuntament de San Francisco de Califòrnia. El club de València, amb seu a l’hotel Reina Victòria, fou també molt actiu. Els seus presidents més destacats foren el pintor V. Gómez i Novella (1932-33) i el ministre de treball R. Samper (1933-34). Dissolts amb la Guerra Civil i el franquisme, els clubs es reconstituïren el 1978. El 1987 hom formà dos districtes per a tot l’Estat espanyol: un amb seu a Barcelona i l’altre amb seu a Madrid. El 2002 tingué lloc a Barcelona la 93 Convenció Internacional. Aquest any, a Catalunya hi havia 48 clubs, un a Andorra, un a Perpinyà, 27 al País Valencià i 10 a les Balears.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...