Professor a Heidelberg (1924-28) i a Bonn (1928-65), ensenyà una filosofia de la vida basada en l’estudi de l’home i les seves relacions amb el món. Influït per Nietzsche i Dilthey, desenvolupà una antropologia cultural basada en el positivisme, el relativisme i l’historicisme. Autor, entre d’altres, d'Einleitung in die Geisteswissenschaften (‘Introducció a les ciències de l’esperit’, 1920), Geschichtsphilosophie (‘Filosofia de la història’, 1934), Probleme der Kulturanthropologie (‘Problemes d’antropologia cultural’, 1942) i Mensch und Geschichte (‘Home i història’, 1944).