La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan, un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus, i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard.
Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers (i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana); amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès; el traïdor Ganeló fou el seu padrastre; i tingué una espasa anomenada Durendal, un corn de guerra, l’olifant, que es fa sentir de molt lluny, i un cavall, de nom Veillantif. Participà en innombrables empreses guerreres de Carlemany i acabà morint heroicament a Roncesvalls.
La llegenda sembla haver aparegut vers la fi del segle X o al començament del segle XI. A Catalunya fou introduïda probablement vers el 1030; se'n troben localitzacions a Maçanet de Cabrenys (la maça de Rotllan), al Vallespir (la mastra de Rotllan), a Esterri d’Àneu (el mall de Rotllan) i a Benidorm (la coltellada de Rotllan). Entre els autors catalans medievals, l’esmenten Guerau de Cabrera, Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Desclot i Muntaner.