i el Rourell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Rourell

Sinònimel Raurell
Sinònimel Raurell
El Rourell
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Camp.
Població: 
380 h
[2009]
Extensió: 
2 km2

Situació i presentació

És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental. Limita amb els termes d’Alcover i la Masó (N), Vallmoll (E), els Garidells (SE), Vilallonga del Camp (W i S) i el Morell (S), aquests dos últims del Tarragonès. El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi. La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls.

La població i l’economia

El Rourell tenia 7 focs el 1339, 8 el 1392, 7 focs laics i un de capellà el 1553, 6 focs el 1563, 133 h el 1718 i 212 h i parròquia pròpia el 1787. Al llarg del segle XIX hi havia 155 h el 1830, 487 h el 1877 i 489 h el 1900. El 1920 assolí el màxim demogràfic amb 536 h, i des d’aleshores i fins el 1991 va anar baixant: 500 h el 1940, 313 h el 1970, 305 h el 1981 i 242 h el 1991. Amb el canvi de segle la població augmentà fins a 313 h el 2005.

La seva superfície, la més petita de la comarca, és conreada gairebé íntegrament, amb un gran predomini de les terres regades sobre les secaneres. El 1954 es regaven el 68% dels conreus, però posteriorment, com en tots els altres municipis de la zona, s’han obert molts pous i una bassa i els regatges han prosperat, comprenent les dues terceres parts dels conreus. Abans de la guerra els avellaners predominaven a les terres regades; després foren substituïts per cereals, hortalisses i arbres fruiters. Però ja cap als anys cinquanta del segle XX l’avellaner es tornà a recuperar i avui té el domini absolut. Als secans, abans de les gelades del 1956, hi havia sobretot garrofers i una mica de vinya, cereals, oliveres i avellaners. Els garrofers s’han revifat lleugerament, però mai no han tornat a tenir l’abast anterior. També hi ha petites extensions de vinya i oliveres. La meitat de les terres són conreades pels seus propietaris i l’altra és en règim de parceria a mitges o bé en arrendament. La ramaderia no és excessivament representativa. Hi ha una explotació avícola.

El poble del Rourell

El poble del Rourell és a 114 m d’altitud, al mig del terme, format per una sèrie de carrers entorn de la plaça on hi ha l’església parroquial de Sant Pere del Rourell, alçada al segle XVII sobre una d’anterior, edifici d’una nau amb capelles laterals, volta de llunetes i façana austera flanquejada pel campanar de planta quadrada i torre vuitavada. L’edifici més important és el casal dels marquesos de Vallgornera, dit el Castell, edifici senyorial de planta quadrada, aïllat, amb finestres coronelles gòtiques i portal adovellat, en bon estat.

La festa major s’escau al mes de juny, per la festivitat de Sant Pere. També se celebra cada deu anys, pel mes d’octubre, la festa del Sagrat Cor, amb motiu de la qual els carrers s’engalanen amb elements vegetals.

La història

El Rourell, dit també el Riurell, que almenys en part era integrat originàriament al terme del Codony, fou donat el 1150 o el 1158 a Berenguer de Molnells per l’arquebisbe Bernat Tort d’acord amb el comte de Barcelona i la família de Robert d’Aguiló. La cessió era en alou i Molnells només havia de donar cada any a l’església de Tarragona els delmes i les primícies. Molnells, que havia participat activament en la conquesta del Camp, va rebre el 1160 de Ramon Berenguer IV la terra de Bellestar, al terme del Codony, que molt probablement sigui el mateix Rourell. La donació comtal era també en alou. Cap al 1162 Molnells professà en l’orde del Temple, a la qual traspassà els seus drets damunt del lloc; aquesta cessió fou confirmada anys després, el 1162, per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls a Arnau de Torroja, mestre del Temple a Catalunya. El Temple anà arrodonint la senyoria damunt el Rourell amb diverses adquisicions; així, el 1162 Guillem i Deodat de Claramunt els cediren tots els drets que tenien damunt Bellestar, el 1166 els descendents de Robert d’Aguiló confirmaren al Temple la seva propietat i entre el 1173 i el 1176 l’orde hi adquirí noves terres per compra que ampliaren la propietat, que era encara majoritàriament erma, tot i que Molnells hi havia construït ja un molí. L’esmentat pacte del 1182 amb l’arquebisbe autoritzà els templers a construir una capella al Rourell.

El 1187 ja s’havia format la preceptoria del Rourell, dependent de la comanda del temple de Barberà. La propietat, que havia estat constantment incrementada, va ser venuda, només la meitat, en franc alou el 1248 a Pere de Bardell i als marmessors de Pere Grimau fent constar, però, que els delmes eren de l’arquebisbe i del paborde i les primícies de l’Església d’Alcover. La venda comprenia les terres, una torre i una casa amb capella. Amb els diners percebuts els templers compraren el castell i la vila de Pira (Conca de Barberà). Sans creu que les terres venudes el 1248, conreades per esclaus sarraïns, corresponien als actuals termes del Rourell i de la Masó. Entre el 1197 i el 1204 va ser una preceptoria de frares i fraresses, fet inusitat en la història del Temple. A partir del 1248 la jurisdicció civil era de baró, que nomenava el batlle, mentre que la criminal pertanyia al rei, que l’administrava per mitjà dels veguers de Tarragona, fins que el 1391 l’arquebisbe Ènnec de Vallterra en comprà a Joan I les jurisdiccions i la justícia criminal passà a dependre de l’arquebisbe, el qual nomenava des del 1412 un batlle que era compartit per altres pobles ara del Tarragonès. El Rourell era el 1306 de Sibil·la, casada amb Guillem de Plegamans. Dels Plegamans passà per matrimoni, a mitjan segle XV, als Ferrer i al segle XVI als Teixidor. El 1687 el comprà Francesc de Miquel, el 1693 Elisabet Pérez i el 1703 Salvador de Baldric, la família del qual posteriorment obtingué el títol de marquesos de Vallgornera per herència. Per matrimonis successius el títol i la senyoria passaren als de Rubinat i als de Balle, els descendents dels quals són propietaris del Castell. Malgrat la persistència senyorial, el Rourell formava part el 1339 de les denominades Faldes de Tarragona. Malgrat ser de senyoria laica, el 1575 participà en actes de la Comuna del Camp.

El 1808 tenia el seu senyor Felip de Baldrich com a delegat a la junta corregimental. A mitjan segle XIX produïa poc oli, cereals, llegums i fruites, i el vi era la collita més important (unes 800 cargues); criava també ramats d’ovelles.

Col·laboració: 
JoCar
Llegir més...