Estudià a la normal de Girona i col·laborà a L’Empordà Federal de Figueres i a L’Autonomista de Girona. El 1926 anà a Móra d’Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L’Ideal de l’Ebre, i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta. Des de la seva fundació, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i, després de l’adveniment de la República, fou elegit, el 1932, diputat al parlament català, del qual fou secretari. Fou empresonat al vaixell Uruguay pels fets del Sis d’octubre. Conseller de sanitat i assistència (juliol-setembre del 1936), comissari d’ordre públic i sotssecretari de la presidència, s’exilià primer a França (1939) i després a Mèxic (1942).