Rovira

Família d’arquitectes.

A Antoni Rovira i Riera (s. XVIII-XIX), mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial (1802), segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies (plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona). Fill seu fou Antoni Rovira i Trias. El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa (Barcelona 1845 — 1919), es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867. Professor de geometria descriptiva a l’Escola de Mestres d’Obres i catedràtic a la d’Arquitectura (1868 i 1899), fou autor de tractats de gnomònica, perspectiva, ombres i estereotomia. Construí el campanar de l’església de les Corts de Sarrià (1896) i l’edifici del Panorama de Plewna (1888). Fou premiat a l’Exposició de Filadèlfia (1876) per un projecte de monument als herois d’Àfrica i dibuixà decoracions per al Teatre Circ Barcelonès del carrer de Montserrat; fou membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts (1870).