i Francesc Rovira i Beleta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Rovira i Beleta

cinematografia cin
Realitzador cinematogràfic.
Barcelona, Barcelonès, 25 de setembre de 1912 — Barcelona, Barcelonès, 23 de juny de 1999

Llicenciat en dret (1942), fou ajudant de direcció i guionista per a CINESA fins que s’inicià en el llargmetratge amb Doce horas de vida (1948). De les seves 17 pel·lícules destaquen: Siempre hay un camino a la derecha (1953), Once pares de botas (1954), Expreso de Andalucía (1956), Los atracadores (1961), La dama del alba (1965), La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1969), No encontré rosas para mi madre (1972), La espada negra (1976) i Crónica sentimental en rojo (1986), a les quals cal afegir Los tarantos (1963) i El amor brujo (1967), nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Cofundador (1986) i primer president del Col·legi de Directors de Catalunya, fou guardonat amb el Premi Extraordinari de cinematografia de la Generalitat de Catalunya (1987), la Medalla d’Or a les belles arts del ministeri de cultura, la Medalla d’Or de l’Acadèmia del Cinema (1996), el premi Carles Duran de Cinema (1999) i la Creu de Sant Jordi (1999). Fou nomenat acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2015-04-21
Llegir més...