i Tadeusz Różewicz | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tadeusz Różewicz

Tadeusz Różewicz
© The Polish Book Institute
teatre teat i poètica poètica
Poeta i dramaturg polonès.
Radomsko, Łódź, 9 d’octubre de 1921 — Wrocław, 24 d’abril de 2014

Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi. Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia. La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva: Echa leśne (‘Els ecos del bosc’, 1944), Niepokój (‘Angoixa’, 1947), List do ludożerców (‘Carta als antropòfags’, 1950), Uśmiechy ('Somriures', 1955), Poemat otwarty (‘Poema obert’, 1956), Głos Anonima (‘Veu anònima’, 1960), Et in Arkadia ego (1961), Nic w płaszczu Prospera (‘No res sota l’abric de Próspero’, 1962), Twarz (‘Rostre’, 1964), Duszyczka (‘Amulet’, 1977), Płaskorzeźba (‘Baix relleu’, 1991), Matka odchodzi (‘La mare se'n va’, 1999, premi Nike 2000), Szara strefa (‘Zona grisa’, 2002) i Cóz z tego ze we snie (‘Què hi fa si és en somnis’, 2006). El seu teatre recull la preocupació pels problemes morals de la civilització actual. Cal destacar Kartoteka (‘El fitxer’, 1960), Wyszedł z domu (‘Sortí de casa’, 1965), Białe małżeństwo (’Casament blanc’, 1975), Pułapka (’El parany’, 1982), etc. És autor, així mateix, d’obres en prosa, entre les quals destaquen Śmierć w starych dekoracjach (‘La mort en el vell decorat’, 1970) i Odejście głodomora (‘La partida del dejunador’, 1976). Rebé, entre d'altres, la Gran Creu de l'orde Polonia Restituta (1996) i el Premi Europeu de literatura (2007).

Data de revisió: 
2014-04-24
Llegir més...