i Joaquim Rubió i Ors | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor i catedràtic.
Barcelona, 31 de juliol de 1818 — Barcelona, 7 d’abril de 1899

El seu pare era impressor i llibreter de vell. Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç. Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica. Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep, quan sabé la possibilitat que l’ajuntament de Barcelona organitzés unes càtedres de dret incorporables a la universitat. Pel desembre del 1835 foren inaugurades i es matriculà en el primer curs. Es matriculà també al curs d’economia política que E. Jaumeandreu havia tornat a donar a la Junta de Comerç. El 1836 foren celebrats exàmens públics. A un article d' El Catalán (octubre del 1835) demanava que Barcelona tornés a tenir universitat. Aprovà un curs de perfeccionament de llatí i un altre de literatura al col·legi Carreras, després incorporat a la universitat. El 6 d’octubre de 1838, traslladada ja la universitat a Barcelona, rebé el grau de batxiller en dret. Aquest any hom pot assenyalar les primeres edicions literàries de la seva bibliografia. Al costat de dues traduccions hi ha la llegenda Mano roja , influïda per Milà. Els autors que més l’havien influït eren, entre els hispànics, Rivas, Zorrilla, Espronceda, Ochoa i Arolas. A aquests caldria afegir, quant a l’ús del català, el nom de Cortada. Amb el pseudònim d' Aben Abulema publicà articles de costums al Diari de Barcelona . El 16 de febrer de 1839, darrere d’un article de Cortada, sortí la que fou més popular de les seves poesies amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat . Fins al 9 de novembre de 1840 sortiren 19 poesies amb aquest mateix pseudònim. El 1841 aparegué un llibre amb aquest títol i el nom de l’autor. Hi ha unes significatives diferències en l’ordenació. Abans obria la sèrie la presentació poètica del Gaiter , que lligava el pseudònim amb els seus cants i el riu simbòlic. L’edició del 1841 era encapçalada per una poesia patriòtica, Mos cantars , la setena de les del Diari de Barcelona . Al pròleg hi ha remembrances històriques i acusacions als conciutadans del poeta, culpables d’haver menyspreat l’idioma dels trobadors. Tot el pròleg és escrit sota l’encís del descobriment de la poesia dels trobadors, de la qual li havien parlat “sos joves amics”, que devien ésser Milà i Piferrer. Afegia que la seva “gaita” Callarà tan prest se deixen sentir los preludis d’una lira catalana . L’anomena catalana per influència de P. Ballot; en canvi, a Mos cantars parla del “melós llemosí” per influència d’Aribau. La missió desvetlladora d’aquest pròleg sembla que no fou compresa, ja que, per exemple, a l’àlbum de poesies que els poetes catalans oferiren a les reines amb motiu de la seva visita a Barcelona, només hi havia dues composicions en català: la de M. A. Martí i la de Rubió. J. Cortada, defensor de la restauració dels jocs florals, convocà a l’Acadèmia de Bones Lletres un certamen, que guanyà Rubió amb el seu poema en català Roudor de Llobregat, del qual es feren dues edicions. Aspirant a la càtedra, a la seva correspondència amb T. Aguiló parla del seu desig de graduar-se per tal de presentar-se a oposicions. Pertanyia a la Societat Filomàtica i a la Filharmònica. El 1845 publicà, amb gran èxit, El libro de las niñas . Col·laborà a les empreses editorials de Roca i Cornet. Intentà també l’èxit en el teatre i escriví drames en vers. A conseqüència de les seves edicions del rector de Vallfogona i de Pere Serafí obtingué el 1840 el títol de poeta de teatro , que l’obligà a escriure odes en elogi de les reines. El 1845 es llicencià a la facultat de lletres i es doctorà. El mateix any obtingué el títol de regent de primera de la secció de lletres. Després de fer oposicions, el 1847 fou nomenat catedràtic a Valladolid. El 1852 publicà un programa de literatura universal i espanyola. El 1854 es casà amb Elisea Lluch, cosina germana seva, després d’aconseguir la dispensa papal. A petició pròpia fou traslladat a la càtedra d’història universal vacant a la Universitat de Barcelona. El 1858 publicà una segona edició augmentada i corregida de Lo Gaiter del Llobregat . Es dedicà a la nova càtedra amb gran il·lusió i tenacitat i ella li serví per a continuar en un camp més ample l’orientació religiosa que sempre havia professat. El 1859 fou un dels sol·licitants de l’establiment dels jocs florals a Barcelona, en els quals aconseguí el títol de mestre en gai saber (1863) i la primera distinció en el ram de la prosa literària. El 1861 aconseguí autorització per a traduir al castellà les novel·les que eren publicades en francès sota la direcció de l’arquebisbe de Tours. Aquestes versions, que solen faltar en la seva bibliografia, mereixen recordar-se tipogràficament per la manera com fou imitada l’edició original. Redactà la seva Historia Universal (1873, 1875). Es dedicà també a l’Acadèmia de Bones Lletres, que presidí. El 1896 fou nomenat vicerector i, molt poc abans de morir, rector. Literàriament, si bé féu alguna traducció de Victor Hugo en vers català, els últims anys no amagà el sentiment que era preterit en la posició de capdavanter de la Renaixença. Fins el 1890 no fou nomenat president dels jocs florals. Publicà a l’Acadèmia la Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas (1877) i l’edició poliglota del Gaiter (1888), completada amb un quart volum el 1902. El 1889 fou celebrat per la Lliga de Catalunya el cinquantenari de la publicació de la seva primera poesia catalana.

Col·laboració: 
JRB
Llegir més...